A TOT ARREU S'HI COUEN FAVES

"A tot arreu s'hi couen faves"
Santi Santamaria, cuiner.


Upton Park. Boleyn Ground. Newham. West Ham. L'aperitiu estava servit. Els membres de la GCoPMDHC ens hem volcat a les connexions pirates d'internet i hem viscut un trepidant migdia peninsular (coincidint amb l'hora insular de la nostra Gran Bretanya). Hem viscut intensament el plaer d'un West Ham vs ManU amb seu a la catedral del Tamesis proletari d'Upton Park.

Anem a pams. Hem batejat aquesta crònica amb un tòpic "a tot arreu hi couen faves". Mai tant encertat. Com passa en el futbol hispà, passa també en el FOOTBALL, quan les maletes, maletins i para-poders esportius articulen les seves conxorxes per assegurar que els equips-pantalla puguin seguir produïnt "dividendos" crematístics.

Observeu el color vermell de la samarreta
del Manchester United a la maleta del ministre.

Com passa al continent, la nostra vetusta Britània també pateix la dictadura de la marca. La marca es diu ManU. L'empresa northern és un clar exponent d'allò que al continent en diem "marca" i "franquicia". Milan, Inter, Real Pudrit, Bayern o La Salle Premià, són exemples precisos del que volem explicar. Marques que han de fer el que sigui per guanyar i megaproduïr euros, lliures, dolars i petrodolars. That's is The Question.
Per aquest motiu la segona part del matx entre nosaltres i els del ManU ha estat un exercici frenètic de "Suitcases Bussines" (1) en el més pur estil Florentino Pérez.

Afirmar que Demba Ba és l'únic davanter del món comparable a Leo Messi,
és un fet indiscutible. Les patades dels jugadors del Manchester portaven
per valor afegit el rostre perniciós del vil metall del Bank of England.

Aquest migdia hem vibrat amb la primera part dels Hammers, dos gols de penalty a càrrec del crack Noble precedits de jugades d'alt risc d'un inconmesurable Demba Ba, han posat contra les cordes a la marca de Manchester. Dit i fet. Tomba i tomba. Maletins a manta, instruccions des de la banqueta de Sir (?) Alex Ferguson i...escac i mat: Hat Trick d'un Wayne Rooney més col·locat que l'Alberto Contador al Tourmalet.

Les coses clares: Vivim en un món que no admet la dignitat proletària i que empaita qualsevol senyal de concòrdia obrera i fabril. Els martells molesten profundament als ministres de torn. De nou, renovat i cruel, ha tornat l'espectre del Primer Ministre. A la pregunta de si era necessària una victòria del Manchester, la resposta ha estat contundent: YES, MINISTER.

I així anem, amb la cara alegre, plantant cara, cantant el Blowin'Bubbles i cridant ben alt: Som els Hammers, sempre, sempre, som els Hammers guanyem o perdem. Dignitat i doble martell a Upton Park! Els hammers catalans celebrem la nostra dignitat als pubs del Maresme, vestim amb orgull els nostres colors i compartim l'esperança d'una intersecció sideral "Claret & Blue" que, sortosament, també vol dir "Blau i Grana". Inflem bombolles! Blowin'Bubbles!


Nota (1) : Suitcases Bussines : Maletes de negocis.